Podria explicar moltes anècdotes viscudes durant els 12 anys que vaig passar a l’escola, un terç de la meva vida. Tinc molts records, vivències i experiències.
Records de les colònies de vuitè, de l’escola del Mar, de la granja escola, de les festes de finals de curs, del ball del fanalet, dels partits de futbol a la farga amb totes les classes jugant simultàniament i d’aquells partits durant la mitja pensió que teníem el camp per nosaltres sols (sembla mentida però hi havia moments que la pista estava buida). També recordo alguna bronca sonada de l’Olga, merescuda, tot i que segurament va ser l’única (o de les poques) malifeta que vaig fer (no entraré en detall ni posaré noms, però no estava sol). També recordo alguns moments tristos i algun de molt dolent com va ser la mort de la Maria.
Com la mateixa vida he rigut, he plorat (era i sóc bastant ploramiques), m’ho he passat bé, malament… però per mi va ser una època molt important. El record que tinc és tan bo, que quan vaig tenir el meu primer fill, volia el millor per a ell. Volia que tingués una infància com la meva i per mi, a la millor escola a on podia anar era Barrufet. Per això quan vam poder canviar de pis, vam tenir en compte que estiguéssim situats a l’àrea d’influència de l’escola, per quan arribés el moment de fer les inscripcions a P-3. Però tot i tenir els punts extres d’ex-alumne el nostre fill no va entrar. Ningú no s’ho esperava, era la primera vegada que un grup d’ex-alumnes es quedava fora de l’escola. Ens vam reunir, vam fer queixes col·lectives i individuals al Consorci d’Ensenyament perquè investiguessin possibles irregularitats, però no va servir de res. Va ser un cop molt fort per molts de nosaltres, i personalment va ser un gran disgust. Per coses de la vida, per casualitat o per sort, a la darrera oportunitat que em donava la meva
companya per intentar inscriure’l a l’escola, el Pol va poder entrar a Barrufet al següent curs, a la classe dels Dofins.
Aquest any ha estat tot més tranquil i fàcil, la meva segona filla, l’Ona, ha entrat sense problemes, sense patiments ni disgustos, ja els tenim a tots dos a l’escola (Cargols i Animals Marins), i espero que ells tinguin tantes vivències, s’ho passin tan bé i recordin tan positivament l’escola com jo.
I la meva relació amb l’escola de la meva vida continua: m’he començant a involucrar a alguna de les infinites comissions que hi ha, he tornat a participar de la festa de finals de curs, del dia de portes obertes, de la recollida dels àlbums, de partidets de futbol, etc. Torno a viure de l’experiència de l’escola Barrufet, però ara des de la mirada de pare.
Barrufet l’escola del meu passat, present i futur.
Pau Roldan
Aquest any estarà carregat d'activitats i celebracions pels 50 anys de l'escola
