AMOR PARTICULAR
Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho
que em caldria agraïr-te tant temps que fa que t’estimo.
Lluís Llach
Quan vaig arribar a l’escola Barrufet, feia molt temps que l’estimava. Però no és aquest el meu únic motiu per donar les gràcies. Ho faig a l’equip de mestres, pel seu acolliment i ajut en la meva adaptació al projecte, i als docents que després van incorporar-s’hi, per tot el que també em van aportar. Igualment, a tots els pares i mares, avis i àvies que hi vaig trobar, d’una qualitat humana extraordinària.
No oblido col.lectius que contribueixen al bon funcionament general de l’escola. Recordo amb afecte la complicitat que em van oferir l’Águeda i la Tere, del personal de neteja, quan em va agafar la dèria d’eliminar dels espais comuns, tot allò que ja no ens era útil.
Sento, també, agraïment cap a aquelles persones a qui mai vam veure però que sempre hi han estat molt presents: treballadors i treballadores del Vapor Vell, que van patir tantes injustícies entre aquestes mateixes parets. La seva força i el seu esperit de lluita ens segueixen acompanyant.
I moltes, moltes gràcies als nens i nenes, alumnes meus, pel que em van ensenyar i per l’amor que tan generosament em van oferir. Els segueixo estimant amb infinita tendresa!!
Maria Garrés