Els meus records d’infància amb gust a dacs i pols de la Farga són plens de petites històries que amb el pas del temps i la maduresa esdevenen un trencaclosques on les peces encaixen. On el compromís amb una mateixa i amb els altres no és casual, on les assemblees dels dijous per discutir els problemes de la classe són el més natural del món, evidentment, i és que els nens no ens deixen jugar a futbol amb ells a l’hora del pati, a les nenes, i aquest sí que és un problema gros! On jugar amb un preservatiu, que passa de mà en mà i amb un Tampax que xopem amb aigua és un aprenentatge més; on tot un curs, el nostre 6è, ens el passem fent classe al carrer per reivindicar que volem ser pública! Fins que ho aconseguim…
I com em va dir una mestra a 1r de BUP, que en mig del meu primer examen de castellà – imagineu-vos quins nervis – quan m’apropo amb el full a la mà per fer-li una pregunta i veu unes quantes faltes ortogràfiques diu en veu alta “a qué escuela iba usted?” i jo dic, ben fluixet, “barrufet”- ja sabeu un nom una mica traumàtic quan tens 13 o 14 anys- i ella “cómo?” i jo li repeteixo una mica més fort, llavors ella salta i diu, a plens pulmons – mentre jo no sé on amagar-me- “Barrufet!! Otra escuela de hacer panellets!!!”.
I sí senyora meva, una escola de fer panellets. Visca les escoles de fer panellets, doncs!!! Sempre que vagin acompanyades d’ingredients tant nutritius i saludables com el respecte, la solidaritat, l’amistat i el compartir, la creativitat i la lluita, els somnis i la lectura, l’esperit crític i el per què de les coses, l’autonomia, el reciclatge, jugar i riure, construir…
Ara, als meus records d’infantesa s’hi sumen les noves vivències com a mare de l’escola, i me n’adono que tot i el pas del temps i els canvis que l’escola ha anat patint de manera inevitable, juntament amb la societat, segueix conservant part de l’essència amb la que vaig créixer! Les colònies, els consells de classe, els tallers on participen les famílies, les autoavaluacions… i les danses de Carnestoltes!
Així que, gràcies a totes les persones que heu fet (i feu!) possible aquest projecte d’escola! Felicitats pels 50 anys i que en vinguin molts més, plens d’il·lusions i nous reptes, de vocació, compromís i creativitat, de recursos per treballar en condicions i per atendre a la diversitat, d’implicació per part de les famílies, de música, plàstica, joc i lectura… I sobretot, de molta energia per a seguir batallant per una escola pública, catalana, laica i de qualitat!
I fins aquí! Ja paro, ja… però és que ja ho sabeu, que els barrufets i barrufetes quan parlem de la nostra escola som perillosos perquè podem no tenir fi!
Anna Pradas
Octubre 2018