Llegim que s’està buscant un verb per definir l’escola, hi hem estat pensant i la veritat és que trobar-ne un de sol és gairebé impossible.
Integrar-nos és el vam fer nosaltres! I de fet, tothom que arriba l’escola Barrufet, acaba formant part important d’aquest col·lectiu, és gairebé impossible quedar-se’n al marge, cadascú en la mesura que vulgui o pugui.
Nosaltres vam arribar a l’escola l’any 1980 i en vam “marxar”, entre cometes perquè ara hi tornem a ser com a avis, l’any 1994, durant aquests catorze anys hi vam viure moltes, moltíssimes experiències i ens hi vam trobar com a casa i això no ho diem, només, per les hores que hi vam passar.
Què va passar en aquests 14 anys? Moltes coses, la més important, és que les nostres filles es van fer grans a l’escola, aprenent, compartint i creixent amb respecte, compromís i afecte a tot el que les envoltava, aquests són, entre d’altres, els valors que vam trobar a l’escola, i sense cap mena de dubte, dels que més profit n’han tret al llarg de la seva vida, després de l’escola.
Durant aquests anys, també vam fer el que no s’hauria mai de deixar de fer. Vam fer escola. Vam participar, lluitar, defensar i preservar els seus valors i els drets de tos. Vam formar part del Consell Escolar, de l’equip d’Economia, de la Mitja Pensió….. A nosaltres sempre ens ha agradat participar activament allà on som, però, què més important que participar en l’escola de les teves filles?
Vam viure el pas a escola pública, l’escola havia de ser pública, i després d’unes llargues negociacions ho vam aconseguir, recordem les negociacions amb la Generalitat i amb l’Ajuntament, l’Anna Blasco, l’Assumpta, el Carles, el Rafa….., aquests eren aspectes econòmics, però no menys importants, com vam suar!
Intenses assemblees, quadrar balanços, respectar els drets de tots, solucions per acabar amb els deutes que l’escola tenia, reunions i negociacions amunt i avall…. manifestacions, assegurar que els aspectes pedagògics no canviessin, vetllar que no ens moguessin ni un mil·límetre del que era l’ideari de l’escola, gran feina aquí de l’equip de mestres que hi havia, amb elles els valors pedagògics estaven garantits! Fèiem reunions per tot, però al final ens en vam sortir.
Ens vam haver d’adaptar a les formes de l’escola pública, com la incorporació d’una persona de l’administració al Consell Escolar, però, no sense patiment, ens hi vam anar acostumant, suposo que ella feia la seva feina, però nosaltres havíem de fer la nostra i la vam fer.
L’escola sempre va participar molt activament a les reivindicacions, que des de les associacions veïnals es feien al barri aquella època, que eren moltes, però potser la que ens toca de més a prop, és la recuperació del Vapor Vell, antiga fàbrica tèxtil i amb un edifici emblemàtic.
Vam haver de lluitar per tot, primer perquè no s’enderroqués, es va fer una acampada en aquest espai, que va concloure en una festa on el Francesc Mir (també després, pare de l’escola) va compondre i cantar una cançó dedicada al Vapor Vell, la seva tornada diu: “ens deixarem la pell lluitant pel Vapor Vell”, també vam haver d’impedir que no es convertís en un gran magatzem, “Rumasa” hi estava interessada, després vam haver d’estudiar junt amb l’Ajuntament les diferents propostes que hi va haver per dedicar aquest gran espai, i mentrestant l’edifici s’anava deteriorant, però després de molts anys es va decidir la creació de la biblioteca del barri, i el trasllat de l’escola Barrufet, aquestes propostes van tenir una bona acceptació, no es van qüestionar, i d’aquesta manera tenim aquesta magnífica escola.
Recordem el moments compartits amb les nostres filles dins l’entorn escolar, com els tallers, les entrades de pares, l’autoavaluació, les festes de final de curs, la creació compartida amb pares i fills de la colla de diables… l’escola Barrufet t’ajuda i t’anima a implicar-te amb el dia a dia de l’escola dels teus fills, i això no té preu!
Guardem un molt bon record d’aquella etapa, on ens vam creuar amb persones fantàstiques, pares, mares, mestres, alumnes compromesos; tots, responsabilitzant-nos i compartint l’educació dels nostres fills. Només podem que agrair a tothom qui n’ha format i en continua formant part al llarg d’aquests 50 anys!
Felicitats i a seguir fent escola!
Rafa i Lali