Per commemorà aquest 50é aniversari de l’escola em demanen faci un escrit – comentari sobre
la mateixa, suposo que m’ho demanen per haver estat durant un temps president en el que a les hores en denominàvem AMPA.
Si la Jordina encara ens acompanyes li demanaria a ella que o fes. A la fi va ser ella, en primer moment, el motiu per el que ens acostéssim a l’escola, teníem coneguts que parlaven bé de la manera de fer i alguna que altra coneixença al claustre, després va arribar en Roger, el seu germà i la problemàtica ja estava rodada.
Quan tries una escola com la Barrufet, i fas el possible perquè atzarosament et toqui, la tries per el bé de les filles i fills i, si a més a més, et ve de gust implicar-te perquè entens que l’ educació es quelcom més que escoltar i aprendre el que mestres imparteixen a classe, queda clar que t’impliques en un projecte formatiu que serà part de la educació de les nenes i nens que formin part del entorn on passaran uns anys els teus.
Passar a formar part del AMPA va ser una conseqüència lògica del comentat en els dos paràgrafs anteriors. Com la gran majoria de projectes que tenen una línia autònoma i autogestionaria necessiten la implicació constant i altruista, per sort podia dedicar-hi temps.
Afortunadament el funcionament que ens trobem quant passem a formar part d’aquesta Escola, passa per una aposta de col·lectivitat i es fonamenta en la implicació de molts pares, mares i fins i tot avis i avies que, formant part de les diferents comissions, fan funcionar l’Escola.
Comissions que, cadascuna en el seu àmbit de responsabilitat, fa que els diferents aspectes i projectes e idees que es desenvolupen, tinguin una concreció determinada en la que a mes s’implica una o un mestra del claustre donant-li el toc adequat per que acabi formant part de la essència e ideari Barrufo.
La força que esdevé del funcionament descrit, permet situacions com la que es produí la tarda/nit abans de començar el curs a l’actual edifici del Vapor Vell, quan des de el AMPA ens vàrem encarar als dos representants de la Generalitat i de l’Ajuntament, en el moment en que la Generalitat entregava el edifici a l’Ajuntament i la baralla estava en qui tenia que pagar la neteja de final d’obra. En aquell despatx i davant de la Lluïsa ( la Directora) va quedar ben clar que d’allí no s’aixecava ni sortia ningú fins que no es solucionés el problema de la neteja. A les sis del matí el cole estava en perfecte estat de neteja i apte per començar el curs.
De la unió i treball en comú surt la força que té la nostra associació.
El paper del AMPA, o com ara es digui, en una escola com la nostra que forma part d’una societat complexa, i en una evolució constant, sense saber ben ve cap a on anar. Fa imprescindible la tasca que es desenvolupa, essent el vehicle catalitzador de les necessitats que expressen els pares i mares perquè a l’escola (edifici) es faci més educació.
La visió, responsabilitat e implicació del equip de mestres ha estat i estarà sempre clau per que les necessitats i desitjos puguin ser realitat dintre dels aspectes formatius i de desenvolupament personal que sempre es busca per els i les alumnes Recordaré sempre com des de defensar que les extraescolars no s’han de fer a l’escola i, que el barri ha de tenir alternatives, per tal de que les nenes i nens no estiguin tantes hores entre les mateixes parets i que els sembli una presó, s’ha anat evolucionant al introduir, en quant el espai ho va anar permeten, activitats extraescolars com ara es fa.
Un aspecte que sempre ens ha preocupat ha estat el del suport econòmic a les activitats lectives. La col·lectivització de les despeses i el repartiment dels costos entre totes les famílies, fins i tot ens ha permès, junt amb una acurada contenció de la despesa, poder assolir que alguna família que no podia fer-ne front, segueixi escolaritzant els fills o filles, no permeten que hi hagin diferencies a la classe i donant a tots i totes els mateixos mitjans.
Quan la família que no pot se’n surt del pou i fa front fins i tot al que no ha pogut pagar, es una alegria
Com podeu comprendre tot això només es pot assolir gracies a tots i totes, pares, mares i fins i tot avis i avies, que han passat per les diferents comissions de l’escola. Gràcies a aquesta implicació col·lectiva s’ha pogut anar construint el que es ara la escola Barrufet i sort hem tingut de la Elvira, la Françoise i la Olga (personal contractat per el AMPA en la meva època) que sempre han estat implicades en el gran projecte Barrufet.
Si la meva filla i el meu fill han gaudit de l’escola, mestres i companys, la Dolors i jo hem estat molt contents per la educació rebuda. L’Entorn de les famílies que hores d’ara encara formen part del nostre cercle íntim d’amistats, tot després de 9 anys d’haver deixat el Roger l’escola, es un bon afegit a les nostres vides.
Bon futur per els Barrufos i Barrufetes.
Quim Garreta