Montserrat Borràs Domínguez

En el moment de buscar escola pels meus fills ens vam assabentar, a través de la família Barnadas, que en un local del carrer Galileu, l’Àngels Feliu, la Lluïsa Puigardeu i la Teresa Giménez, feien unes xerrades per explicar el projecte que tenien per obrir: l’Escola Barrufet.

Després de pensar-hi molt, jo venia de col·legi de monges i tot allò era molt  diferent al que nosaltres coneixíem, vàrem optar per apuntar a les nostres filles: primer l’Anna, després la Cristina, la Marta i finalment l’Ignasi.

De l’escola Barrufet vaig aprendre moltes coses; el sentit de llibertat, responsabilitat…tot això, una mica esverada perquè ja els hi deixaven agafar tisores!!!

Recordo la Teresa Ferrer dient: “sou unes floretes” i la Rosa Bofill “bledes assoleiades”… els parlaven raonant com si fossin personetes grans.

Una tarda, devia ser a finals de curs, al pati de Vallespir varem estar cantant  i alguna cosa més que no recordo (han passat 50 anys!) i després ens van oferir unes galetes que portaven les criatures, alguna va anar per terra…però no passa res, a tothom li va fer gràcia.

La primera vegada que l’Anna va anar de colònies (a casa no érem motxilleros) li vaig preparar una maleta, pensant que ho tindria tot més a mà, pobre mestra la que va haver de carregar amb ella!!!

Vaig començar com a mare Barrufetera, he continuat com a àvia…I sempre amb orgull i molt bon record.

Moltes gràcies!

Montserrat Borràs Domínguez, més coneguda com la mare Moreno.