L’Escola Barrufet, la meva escola estimada, el nom de la qual m’avergonyia i ara m’enorgulleix.
En aquesta escola vam aprendre moltes coses, però per mi el més important, ara que m’ho miro amb ulls de professora, va ser les ganes de voler aprendre. Això no surt sol dels alumnes, sinó que darrera hi ha un gran esforç dels mestres. Un munt d’ activitats que es feien per aconseguir la motivació dels alumnes. Ens demostraven que tot esforç tenia una recompensa.
D’entre les activitats que més recordo hi ha el concurs de dibuix per pintar la façana de l’escola, i que un cop escollit el dibuix dividiem la façana en una quadrícula, i cada classe pintava un quadradet o una zona sencera en funció de l’edat; els més petits la zona de baix i els de 8è a dalt de tot.
També recordo el concurs literari de Sant Jordi. Hi havia premi pels tres millors de cada cicle, tant de prosa com de poesia, i els més petits de dibuix. Després els guanyadors sortien a la revista de l’escola.
Pel que fa als tallers, a mi m’encantava el de teatre, on treballàvem la obra gairebé durant tot el curs i després la representàvem davant de tots els companys, si no recordo malament diria que els pares també hi assistien. El taller de reparació també era molt interessant, i el de cuina no en parlem!
I si segueixo pensant em ve al cap la gimcana de Barcelona on ens havíem d’espavilar amb una T10 i un plànol de la ciutat. També les entrevistes a personatges famosos, o la visita a la ràdio on vam emetre el nostre projecte sobre el planeta terra . Les colònies d’una setmana sencera, que es feien cada any, les classes de natació a la piscina Sant Jordi, el final de curs a les piscines Bernat Picornell, el Ball de 8è… i podria seguir i seguir.
En resum, aquesta escola ens va ensenyar a divertir-nos aprenent, a espavilar-nos nosaltres mateixos, a buscar recursos per resoldre qualsevol problema. No ens van ensenyar a memoritzar res, sinó a prendre, entendre-ho i saber-ho explicar. Una gran diferència! Sempre us estaré agraïda pel que vàreu fer per nosaltres. Un canvi radical en la manera de fer en aquella època i un bon exemple a seguir actualment.
Moltes felicitats i per molts anys més!
Mariona Ribera i Llonc