Ploro. Canyamars, mil nou-cents setanta no sé quants. Colònies. Estic convençut que els arbres pateixen quan se’ls pega. Els altres nens ho aprofiten per fotre’ls uns quants cops de bastó i veure’m plorar. Insisteixen una estona. Ara han decidit donar cops a un pi. Ja no els funciona. Sé que els pins no pateixen, l’escorça els protegeix.
Ploro. Rei Martí, un pis dels del dalt. Un gavadal de llum entra per la finestra. M’acaba de mossegar l’hàmster de la classe. Em sagna el dit. Malgrat tot, prefereixo l’hàmster a les tortugues, els peixos i els
cucs de seda. Tots aquests fan massa pudor.
Ploro. El pati és dalt del terrat. Les nenes ja no volen jugar amb mi, com sempre havíem fet. Es veu que
ens hem fet grans, i ara toca futbol. A la plaça de la Farga ho provo. Em poso a prop de la porteria.
Potser si faig un gol, els altres nens pensaran que sóc molt bo.
Ploro. Perquè la mestra plora. Plora perquè uns nens li han dit una cosa lletja. Crec que estic aprenent alguna cosa important. Miro i escolto.
Ploro. Al gimnàs. Al menjador. Al pis de baix. El plínton em fa por. Cal saltar molt. I si em dono un cop?
Salto. Crec que no ho he fet bé, ni malament. He saltat i no m’he fet mal, amb això en tinc prou. Ara hi posen un altre calaix per fer-lo més alt.
Ploro. Vull posar-me una nota més alta que la que em mereixo. N’estàs segur? Em pregunten. Penso.
Torno a pensar. Dic que sí, que sí. Me la poso. La nota és un Molt bé. Estic content. Ara em tocarà fer veure que sí que l’havia de tenir. I em poso a aprendre.
Ploro. La mestra ha fet una falta d’ortografia a la pissarra i l’hi assenyalo. No s’ho pren gaire bé. Em diu
que no tots hem tingut els mateixos privilegis. Em costa 24 anys entendre-ho. Ara ja ho sé.
Ploro. Alguns nens estan fent un tap a l’escala i no ens deixen baixar. És una estratègia per robar material escolar de tots i endur-se’l a casa. Per quan hagin de marxar de l’escola i se l’hagin de pagar.
Estic emprenyat, crec que m’està sortint un brot de consciència política. Dissimulo.
Ploro. Ja no em queden llibres per llegir a la biblioteca. Bé, no és massa greu, hi ha més biblioteques al
barri.
Ploro. No recordo per què. Però la Carme m’acull a la seva falda. I s’hi està bé.
Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse
Alumne de la generació del 1969