No cal ser pagès per saber que una bona collita necessita una bona llavor, un bon adob i rec constant. També és obvi que qui cultiva la terra no s’impacienta amb la llavor sembrada, ni la rega fins a inundar-la amb el risc de perdre la collita.
El bambú japonés, és una planta no apta per impacients: sembres la llavor, li poses l’adob i t’ocupes de regar-la cada dia. En els primers mesos no passa res apreciable. En realitat no passa absolutament res amb la llavor durant els set primers anys, fins al punt de qualsevol inexpert podria pensar que ha comprat una llavor dolenta o podrida.
En canvi, a partir del setè any, i només en sis setmanes, la planta creix fins arribar als trenta metres! De veritat una planta pot estar set anys per créixer? No. És clar que no.La veritat és que va estar set anys aparentment inactiva, però ocupant-se de fer créixer unes arrels ben sòlides i fortes, que li permetrien sostenir el seu ràpid creixement.
Com si fóssim un bambú, les nostres arrels van creixer durant els nostres anys a Barrufet.
Les nostres mestres es van cuidar de regar-nos i cultivar-nos tots i cadascun dels dies que vam ser a l’escola. No van defallir ni van tirar la tovallola amb cap de nosaltres. Amb molta paciència i sobretot molt d’amor i vocació per la seva feina van treballar perquè les nostres arrels creixéssin fortes, sòlides, íntegres.
La il.lusió, el respecte, la generositat i l’amor amb què totes les mestres van cultivar totes les canyes, quan potser en aparença érem dèbils van aconseguir fer-nos part d’un bosc indestructible.
David Gassiot, Ricard Gabarró, Guillem Feliu, Marta López, Anna Sánchez