JO TAMBÉ VAIG ANAR A L’ESCOLA BARRUFET

No, no sóc exalumna de Barrufet, sóc mare de dues exalumnes, l’Alba de la promoció 1996-2004 i la Berta de la de 1998-2006, però vaig aprendre molt en la comunitat barrufeta.

Em venia molt de gust aportar un petit text pel llibre de commemoració del 50è aniversari de l’Escola i, mentre pensava què podia escriure, he recordat moltes de les experiències viscudes i els aprenentatges adquirits, com a mare i com a persona, també com a feminista.

Com havia de triar, em vaig passejar pels records del trasllat a l’edifici del Vapor Vell i l’inici d’aquell curs, el setembre de l’any 2000. Van ser uns mesos de treball intens i de moltes discussions amb les administracions, arran de les incidències que van envoltar el final de l’obra. Era necessari tenir l’espai a punt per començar el curs en les condicions adequades per atendre les criatures amb tot el confort i amb la seguretat requerides.

Només l’organització de les treballadores de l’escola, la coordinació de les famílies i l’equip docent, i la mobilització per la defensa del dret de l’alumnat a una escola digna, van aconseguir pal·liar la majoria dels problemes sorgits. Tot i així, vam començar el curs un dia més tard del previst pel calendari oficial.

Pensant en aquells dies i en el tipus de respostes que vam generar se m’escapa un somriure i recordo l’expressió que sovint utilitzàvem: és el tarannà Barrufet. Per a mi no és tant un aspecte natural, de caràcter, és una voluntat expressa. És la pràctica política d’una comunitat que ha decidit fermament, amb eines diferents en cada moment de la història d’aquests cinquanta anys, lluitar per l’escola pública, laica, catalana i de qualitat.

Una comunitat que comparteix l’interès de la criança i educació de les nenes i els nens i que ho fa a través del protagonisme de les criatures, amb un potent equip de professionals i amb uns mètodes d’intervenció educativa com la coeducació, entre d’altres, però que no s’explica sense la implicació i la dedicació de les famílies en el funcionament de l’escola, en el més estructural i en el del dia a dia.

Quantes hores hem dedicat les mares i els pares a l’AMPA! El treball de les comissions, les assemblees i les reunions de la junta també expliquen el projecte educatiu de Barrufet. Les de casa ens sentim orgulloses d’haver-ne pogut formar part.

I com estic convençuda que el passat ens ha de servir per millorar el present i com seguim al barri i actives en la lluita veïnal, també pel dret a l’educació, l’Escola Barrufet pot seguir comptant amb nosaltres.

Llarga vida!  

Anna Rubio Cillán

Hostafrancs, agost 2018