CINQUANTÈ ANIVERSARI DE L’ESCOLA BARRUFET

Vint-i-set anys desprès d’haver sortit de l’escola continuo estant molt contenta del que Barrufet ha representat per a mi ; poques vegades he donat les gràcies explícitament als meus pares, però si ho he fet d’haver triat Barrufet.
M’hagués encantat trobar una « escola Barrufet » pels meus fills, perquè tinguessin l’oportunitat d’anar a una escola on s’ensenya a pensar i a qüestionar, on els valors són molt importants, i la formació dels alumnes com a persones encara més. Amb un equip de mestres que exerceixen la seva professió amb passió, on l’educació és tant important o més que la instrucció i on els alumnes son valorats i respectats com a futurs adults.
Barrufet, comparat amb altres escoles, sempre va ser considerada com una mica «rareta» i més aviat poc convencional; l’èxit purament acadèmic no era el més important, gairebé no teníem deures i més aviat pocs exàmens, ens auto avaluàvem, les decisions importants es prenien amb l’acord dels alumnes a través dels consells de classe, fèiem tallers de tot tipus (cuina, costura, ganxet, enquadernació, etc.) amb la participació de pares, mares i avi(e)s, pintàvem la façana de l’escola amb el dibuix d’un alumne escollit per majoria, compartíem el material escolar, els vestuaris eren mixtes fins que es decidia el contrari, anàvem de colònies a la granja-escola… Experiències que m’han marcat per sempre i que han col·laborat a que sigui tal com sóc. Però per sobre de tot, Barrufet em va aportar totes les peces necessàries per fer front al, a vegades, complicat trencaclosques de la vida!
Barrufet, més que una escola!

Mireia Martínez Feré