Jo de petita sempre volia anar a l escola. Dic això perquè els meus cosins no hi volien anar, es queixaven i feien rebequeries. Jo no ho entenia, ells em deien que jo i el meu germà anavem a una escola “diferent”. I així era. Anàvem a l escola Barrufet.
Sobretot volia anar a l escola els dijous. Els dijous per la tarda fèiem els tallers. M encantava! Recordo amb especial il·lusió el taller de teixit i el de macramé. També el de plàstica el dia que vàrem fer caretes i un taller on cuidavem els llibres.
Els divendres fèiem Consell, això ja no era tant divertit. Els mateixos trapelles, cada setmana, eren acusats pels seus companys de classe, de les mateixes trepelleries. Avorrit molt avorrit.
Fèiem moltes sortides. Recordo la del museu Picasso. Posteriorment vàrem fer dibuixos intentant copiar el pintor. Jo i d altres nens vàrem fer l Arlequí. Ens va quedar molt bé!
M ho vaig passar molt be fent un treball sobre el barri de Sants. Voltavem per tot el barri descobrint indrets i la seva història.
Un any les metres ens van organitzar una gimcana pels mercats de Barcelona, quin xou!! Anàvem en grups de 4 o 5 i ningú volia portar el carro, ens feia vergonya.
Suposo que molts Barrufets parlaran de la façana de les cadires….es que la vàrem pintar entre tots!!! Poques escoles han tingut un na façana tant bonica.
L hora del pati la recordo al terrat de l edifici, al pati del rector (anomenat per nosaltres “la pocilga”) i a la plaça La farga (tot un luxe).
Quins nervis al final del curs , el dia de l autoevaluació…si si ens posàvem les notes nosaltres! Jo omplia les caselles amb colors. Sempre intentant no evaluarme per sobre per evitar la nota de la mestre tocant-me el crostó.
Gràcies mestres!