Aprendre a fer de mestra al Barrufet, un plaer i una oportunitat

Dolors Bosch i Neus González-Monfort

Som la Dolors i la Neus, dues docents que fa anys que ens dediquem a la formació inicial i continua de mestres i professorat. Aquesta feina, que ens apassiona, la vam viure d’una manera intensa quan vam tenir l’oportunitat de fer-la a l’escola Barrufet.
La nostra proposta va ser una fusió del saber fer de dos grans mestres: en Lluís López del Castillo i la Montserrat Casas Vilalta. En Lluís va iniciar un projecte de bones pràctiques a l’escola, tot vinculant les pràctiques de les futures mestres d’educació primària amb l’ensenyament de la llengua, que va culminar amb el disseny dels famosos “tallers de llengua” que tan d’èxit van tenir al Barrufet. Les estudiants en pràctiques, les mestres de l’escola, i en Lluís com a professor de didàctica de la llengua de la UAB van vincular la teoria i la pràctica.
Quan en Lluís es va jubilar, li va demanar a la Montse que agafés el testimoni del projecte des de les ciències socials. I es aquí on entrem nosaltres. La Montse va plantejar un model de pràctiques des del compromís, que implicava el treball en equip i la col·laboració. L’escola i les mestres aportaven el context, l’experiència i el saber fer. I els seminaris de pràctiques a la UAB –amb les estudiants i nosaltres- aportàvem els plantejaments teòrics de la didàctica de les ciències socials i la seva transposició a l’aula. I el Barrufet ho vinculava tot, ja que les programacions de les estudiants havien de fer-se realitat i servien per reflexionar i seguir aprenent. Per tant, la formació inicial i la permanent estaven intrínsecament relacionades.
Encara recordem amb emoció sessions de treball a la biblioteca, on mestres experimentades i futures mestres en pràctiques discutien sobre què ensenyar, com fer-ho, com avaluar, sense perdre de vista la finalitat de l’educació: acompanyar els alumnes en el seu procés de formació com a ciutadans i ciutadanes compromesos amb un mon més just.
L’experiència que vam viure a l’escola Barrufet va ser altament profitosa perquè ens va permetre assolir els següents objectius:
•Crear oportunitats per a què les estudiants de mestre desenvolupessin i assolissin competències pròpies del fer de mestre: treball en equip, formació continuada, gestió de l’aula, entre d’altres, tot implicant-se en un projecte d’innovació educativa real.
•Vincular la formació inicial i continuada, com una estratègia d’actualització científica i didàctica.

Barrufet era una escola que oferia una oportunitat a les estudiants per participar en un projecte d’innovació que aglutinava la pràctica docent i la reflexió, vivien la relació dialèctica entre teoria i practica, entre escola i universitat.
En aquesta experiència tothom tenia un paper assignat. Les mestres de l’escola eren model de bones pràctiques, mostraven coherència entre el projecte educatiu de l’escola i el treball quotidià a l’aula. Representaven la relació entre el saber fer i la responsabilitat de les seves decisions, tant en les programacions, en les activitats, en l’avaluació, com en la vigilància del pati, l’acompanyament en les tutories, el contacte amb les famílies o la coordinació amb els altres membres de l’escola, entre moltes altres tasques que fa una mestra. Les estudiants aportaven la seva recent experiència com alumnes, i des de la situació de futures mestres plantejaven interrogants i oferien una nova mirada al món escolar. I les tutores de la universitat acompanyàvem i estàvem al costat de mestres i estudiants en el camí que totes compartíem els ‘dies de pràctiques’, ja que assessoràvem el projecte d’actualització i innovació en coneixement del medi social, lligant estretament la formació inicial i la continuada.
Gràcies a totes les mestres de Barrufet, perquè el fet que una escola decideixi plantejar-se rebre lumnes de pràctiques, implica que estan disposades a ser observades, analitzades i avaluades. Gràcies per ser unes professionals implicades que volen participar en la millora de la seva feina tot treballant en equip, sent crítiques amb la pròpia pràctica, actualitzant-se contínuament i plantejant-se les pròpies necessitats de formació. És a dir, ser mestres competents i compromeses.
Estem convençudes que ensenyar demana crear les condicions per potenciïn que les futures mestres aprenguin, per això cal dissenyar pràctiques que submergeixin a les alumnes en un bon model d’escola perquè vegin bons models de mestres. Nomes així podran aprendre, perquè aprendre a fer de mestre no es fàcil, però és menys difícil quan s’aprèn dels bons.

Gràcies!
Dolors Bosch i Neus González
Sant Feliu de Guíxols, 26 de juliol de 2018