Aitana Arnao

De l’escola jo recordo els grans murals que pintàvem a la façana de Rei Martí, pujades a dalt la bastida que pot ser tenia tres o quatre pisos! Pujàvem per l’escaleta i crec que pintàvem el tros que ens tocava, per classes, amb un mapa de colors, absolutament autònomes. Eren moments molt especials, pintant la paret de l’escola, amb les teves amigues, damunt una bastida!! Si jo proposés fer el mateix amb les meves alumnes, avui, ara, em tractarien com a mínim de boja…

La cosa era que totes fèiem un dibuix, després n’escollíem un o dos per classe, d’aquest en fèiem una exposició d’on, per votació popular, en sortien uns finalistes. Amb aquests se’n feia un de nou integrant elements de tots els dibuixos finalistes, així que el dibuix que realitzàvem a la façana no era d’una única persona sinó de vàries.

No recordo exactament la logísitca de tot plegat, però del que estic segura és que suposava moltíssima feina, molt ben coordinada i on TOTA l’escola havia d’estar implicada perquè sortís bé. D’això n’he sigut conscient quan jo he fet el més o menys el mateix amb una sola classe de 4t d’ESO, i em va dur MOLTA feina, no em puc imaginar el que suposava amb una escola sencera!!!

Vaig fer aquest projecte a classe, evidentment no vam pintar la façana de l’institut, i tampoc vam treballar el mateix dibuix per tot el grup. Vam fer grups de tres o quatre persones i entre elles van anar treballant el seu dibuix integrant elements de tots els dibuixos del grup. El que feiem a l’escola però a petita escala. Els vam pintar al pati, van quedar molt guapos i les alumnes contentes i orgulloses. L’experiència va ser molt bonica perquè vaig poder veure com un petit grup d’adolescents, que es coneixien poc o gens, van anar apropant-se, reconeguen-se i, deixeu-me pensar que, estimant-se ni que fos un poc les unes a les altres a través del dibuix.

L’Educació Visual i Plàstica, igual que música, filosofia i alguna més de cada vegada té menys presència tant a les escoles com als instituts. Quan vam realitzar aquest projecte EVP era optativa a 4t d’ESO  i obligatòria a 1r, 2n i 3r.  Avui només és obligatòria a 1r.

Les arts són un tresor per a qualsevol societat i l’escola Barrufet les estimava i les feia créixer dins de cada petit ésser amb molt d’amor, vull pensar que avui en dia també és així. Recordo fer tantes coses!!! Titelles, banc de fusta, paper maxé, fang, plastilina, pintura, dibuix, estels… Però el record que tinc de més petita i que també he posat a la pràctica, és una gran muntanya de materials per reciclar (encara no reciclàvem!) i via lliure per a crear, brutal!!

Abans de fer aquest projecte a classe, no recordava tota la historia dels grans murals de la façana de l’escola, va ser un dia xerrant amb n’Adelina, que em va recordar tot l’embolat i em vaig emocionar. I ara vaig a dir-la molt «cursi»: Les coses que fem i com les fem no són fruit de l’atzar sinó llavors que floreixen.

Gràcies mestres, sou molt grans!!!