La Laia m’ha deixat llegir el seu text, el de La Maria. M’ha emocionat i m’ha ajudat a desfer una mica el nuç al cor que fa mal. I he pogut sortir d’aquest record i viatjar cap altres històries.
Us parlo d’un record feliç. Recordo un dia però sé que van ser molts com aquell.
La meva il.lusió, el meu goig: la pintura i el dibuix. I allà, a l’escola Barrufet, tots junts, amuntegats, pintant a la classe. Sentint-nos molt a prop. Pinzells amunt, pinzells aball. Bates felices amb rialles tacades de colors. Jo tinc aquells moments guardats amb molta llum. La pica bruta de pintura, un regal.
Us recordo a tots i cada un de vosaltres allà dins pintant. Em veig a mi alçant els ulls i contemplant-vos feliç.
La
meva escola estimava les arts i jo, que no era bona estudiant i les
matemàtiques em feien tremolar literalment, sento que això em va salvar.
Laila Bacha