Érem una classe peculiar. Molt treballadors quan els mestres posaven feines, i també competitius entre nosaltres, a veure qui les acabava el primer. Especialment durant la setmana de preparació de les colònies treballàvem a molt bon ritme per tenir-ho tot enllestit.
Durant una sortida al Parc de l’Estació del Nord quan fèiem 6è, vam trobar un drap cosit i farcit, amb forma allargada, que indubtablement recordava un penis i al qual vam adoptar com la nostra “mascota”. El vam batejar amb el nom de “fructífer” i ens acompanyava en totes les sortides que fèiem. Els nois cridaven el seu nom: fructífer, fructífer, fructífer…FRUCTÍFER, cada cop més alt, talment com si estiguessin posseïts.
L’any que l’escola celebrava el 15è aniversari es va fer un concurs per triar un nou disseny de la façana, i el dibuix guanyador va resultar ser el del David Laporta. Així que durant força anys la façana va lluir un disseny ple de cadires de colors voladores gràcies a un company de classe!
Els futboleros de la classe estàvem repartis en dos equips, els “Xiringuitos” i “Fariseos”.
Tot i que a l’escola no es feia viatge de final de 8è nosaltres no ens vam conformar i ens vam entossudir en organitzar-ne un. Vam trobar monitors que ens acompanyessin (un oncle de l’Agustí amb un amic i una cosina de la Mireia amb una amiga) i vam convèncer els pares que ens hi deixessin anar. Després d’organitzar vàries activitats per recollir diners l’import acumulat va ser més aviat petit i ens va permetre anar a una casa de colònies a Cambrils.
El Marc Moliner va compondre una cançó que encara avui alguns de nosaltres podríem cantar sencera, la lletra de diu així:
Han sigut molts anys que hem estat tot junts, tots junts.
Hem aconseguit estimar-nos de veritat,de veritat.
Però tot això ja s’ha acabat i ens haurem de separar algun dia ens tornarem a trobar.
Per això diem adéu a reveure o fins demà fins que un dia els camins se’ns ajuntaran, se’ns
ajuntaran…
Els records del Jaume Borràs (JB) i l’Olga Mallafré (OM) també els compartim molts de la classe…
JB:
Tinc una sèrie de moments de l’escola gravats en la memòria a part dels milers dels meus companys que semblen que siguin d’ahir mateix.
-Els partits de futbol fent servir el forat de l’escala del pati de Vallespir i el gronxador de l’arbre.
-El soroll de l’escala de Rei Martí quan pujàvem i baixàvem, semblava que en qualsevol moment algun dels graons s’havia de partir pel mig.
-Les classes de castellà fetes en català. Adoctrinament en tota regla… Gràcies a qui toqui per això!
-L’olor i la imatge del dia en que els “pobres” que es quedaven a dinar havien de fer front a unes croquetes remullades amb l’aigua d’una amanida més aviat pobra amb un tall de tomàquet i tall de mortadel·la.
-Les converses a crits entre els que tornàvem de dinar a les 3 i els que estaven “reclosos” a les reixes del pati.
-La pudor del pati del Rectoret ons ens va tocar anar a fer el pati i l’esmorzar durant una bona època. La Poci… Fins i tot les monitores del menjador li deien així.
-Què podem dir dels dictats del Gran Lluís López del Castillo a.k.a. “L’amo”? Tots recordem el famós “Els esquitxos de fang varen embrutar la façana”(no cal dir que era un dictat tret de la vida real….). O “Calla! Deixa’m escoltar les notícies de la televisió”. Quan el trèiem de polleguera, que era força sovint, tots sabíem que si volíem jugar, jugaríem, però sortiríem perdent…… o el famós “No em retis, noi! No em retis!!” Ho fèiem, i tant que ho fèiem i segur que després quan no el veiem es descollonava….
-Les pilotes penjades al parc de la Farga.
OM
Recordo quan fèiem 3er de bàsica i va ser l’únic cop que vaig coincidir de colònies amb el meu germà.. En David Laín, ens va fer arribar cartes que ens enviaven els pares i alguna llagrimeta per aquí i per allà fèiem córrer.
El viatge en tren fins a Mataró i des d’allà el periple fins al Mas Silvestre de Canyamars. Era mític el pa amb xocolata a l’esplanada per berenar. També era tot un projecte de gran magnitud, els rierols i encluses que fèiem amb l’aigua de la font. Hi havia una piscina on mai ens hi vàrem banyar. Els partits de futbol entre classes. Fa poc que un dia hi vaig tornar amb uns amics i els records em van envair. Està tot exactament igual …
Milers de records, milers de vivències compartides que ens acompanyaran per sempre.
Recordo quan fèiem 3er de bàsica i va ser l’únic cop que vaig coincidir de colònies amb el meu germà.. En David Laín, ens va fer arribar cartes que ens enviaven els pares i alguna llagrimeta per aquí i per allà fèiem córrer.
El viatge en tren fins a Mataró i des d’allà el periple fins al Mas Silvestre de Canyamars. Era mític el pa amb xocolata a l’esplanada per berenar. També era tot un projecte de gran magnitud, els rierols i encluses que fèiem amb l’aigua de la font. Hi havia una piscina on mai ens hi vàrem banyar. Els partits de futbol entre classes. Fa poc que un dia hi vaig tornar amb uns amics i els records em van envair. Està tot exactament igual …
Milers de records, milers de vivències compartides que ens acompanyaran per sempre.