50 Anys de Barrufet

Per començar, vull agrair a les primeres mestres que van fer possible el projecte d’una escola que un dels seus primers valors és donar a conèixer la cultura i la llengua catalana, a més de formar en valors com la justícia, la solidaritat, la coeducació, la responsabilitat i la importància de la participació. I després, a tot l’equip de mestres que van fer possible que aquell model es consolidés.

Sempre he defensat que educar no és només aprendre matèries sinó donar eines a la infància per a que pugui ser en la vida una persona que participi en la vida social amb ideologia i criteris activa i preocupada pel seu barri, ciutat, país i el món.

L’any 1979 quan vàrem rebre una carta que teníem plaça a l’escola, va ser com si ens hagués tocat la loteria perquè sabíem que amb Barrufet compartiríem el projecte educatiu en sentit ampli.

Al llarg del període escolar sempre vaig tenir en les mestres un recolzament per ajudar a desenvolupar la meva filla. El poder compartir criteris va ser molt important ja que crec fonamentalment que en l’educació de filles i fills l’escola i la família han de treballar conjuntament amb mateixos valors i les mateixes pràctiques a nivell general.

No vaig poder participar activament en l’Associació de mares i pares, per dificultats de temps, però valoro de manera molt positiva el seu treball per a crear serveis com el menjador però també fer possible que l’escola es mantingués.

Podria seguir explicant que em semblava molt bé que la meva filla s’autoavalués ella mateixa; com portava a la pràctica el que aprenia.
La participació de l’escola en la vida social del nostre barri, ciutat o en reivindicacions a nivell general, també van donar a l’alumnat i a les famílies un marc de participació social.
No em vull estendre més perquè hi ha tantes coses a dir i que segur que ja s’han dit.

Per últim és una sort per a la família que la meva neta sigui una barrufeta, perquè malgrat el context social que viu ara l’escola és diferent, segueix mantenint una gran part del projecte educatiu.

Ma José Pardo Lanuza