També pots mirar la presentació de l’exposició en aquest enllaç
Notícia publicada pel Consorci d’Educació de Barcelona (6-11-2018)
Ahir es va inaugurar l’exposició ’50 anys d’història de l’Escola Barrufet’ a la seu de La Lleialtat Santsenca, amb la presència del president i la gerent del Consorci d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray i Mercè Massa, i del conseller del Districte Sants-Montjuïc, Jordi Sanromà.
L’acte va estar conduït per la directora actual de l’escola, Montserrat Roig, i hi van ser presents les seves tres fundadores: la Lluïsa, la Teresa i l’Àngels, que van parlar dels seus inicis i de la gent que va fer-ho possible, amb un record especial pels que ja no hi són. Josep Sanromà, que és antic pare d’alumnes d’aquest centre, també va voler recordar als qui ja no hi eren, fent menció d’un altre antic pare que tampoc no hi podia ser per estar empresonat: Jordi Sánchez. Per la seva banda, Josep Gonzàlez-Cambray, president del Consorci d’Educació, va recordar el context difícil en què l’escola va néixer i que forma part del conjunt d’escoles que han construït l’escola pública actual, fent possible la recuperació de la llengua catalana i la construcció de l’escola democràtica.
L’exposició que es va inaugurar ahir, que fa un repàs dels eixos pedagògics i la història de l’escola, és una de les activitats centrals que l’escola ha programat aquest curs 2018-2019 per celebrar el seu 50è aniversari. Es van iniciar el passat 30 de setembre amb un dinar de germanor dirigit a la seva comunitat escolar actual i va continuar, el passat 17 d’octubre, amb una conferència pedagògica de David Bueno “Com aprenen els nostres fills i filles?”.
Una escola activa amb l’alumne en el centre de l’aprenentatge
L’Escola Barrufet va començar la seva activitat docent l’11 de setembre de 1968, inicialment amb 35 alumnes de parvulari d’entre 2 i 6 anys gràcies a la iniciativa de tres mestres. Des d’un primer moment va apostar per una participació democràtica i activa de tothom, creant un consell escolar amb el mateix nombre pares i mares o establint una quota per a materials, sortides i activitats, per compartir despeses, què encara continua vigent.
L’escola, des dels seus inicis, va posar l’alumne en el centre de l’aprenentatge, definint així una línia pedagògica pròpia i diferents estratègies d’ensenyament i aprenentatge. Sempre partint d’una construcció col·lectiva, el centre es va involucrar en les activitats del barri de Sants i en el 1978 va passar a formar part del CEPEPC, per arribar en el 1986, i després de molts anys de lluita i reivindicació de les famílies, a l’Escola Pública Catalana.
El centre ha tingut diverses ubicacions amb el pas del temps. Des de planta baixa del Carrer Vallespir 79, passant per diversos equipaments als carrers Robrenyo, Rei Martí i Rossend Arús. Amb l’augment progressiu de l’alumnat, l’escola havia d’anar canviant els equipaments per manca d’espai, fins que l’any 2000 van arribar a la ubicació actual, l’antiga fàbrica tèxtil, el Vapor Vell. En l’actualitat continua sent l’edifici on es desenvolupen les classes amb més de 450 alumnes i una trentena de professors. L’Escola Barrufet és un símbol viu del barri de Sants.
